ESTRATÈGIES D'APRENENTATGE: AUTORREGULACIÓ

La definició que se'ns dona al text de Panadero i Tapia, "¿Cómo autorregulan nuestros alumnos? Revisión del modelo cíclico de Zimmerman sobre autorregulación del aprendizaje", del terme autorregulació és la següent “el control que el sujeto realiza sobre sus pensamientos, acciones, emociones y motivación a través de estrategias personales para alcanzar los objetivos que ha establecido”. 

"Study" by JSmith Photo is licensed under CC BY-ND 2.0

 

Aquesta definició inclou tres conceptes clau control, estratègies i objectius. En relació amb tots tres, l'alumne en el seu procés d'aprenentatge, assumeix un paper actiu, de subjecte en una oració transitiva: planifica, defineix i controla. 

El model cíclic de Zimmerman (a aquest vídeo hi trobareu un esquema molt útil) divideix el procés d'aprenentatge autorregulat en tres fases:

• Fase de planificació

• Fase d'execució

• Fase d'auto-reflexió
  

Al seu torn, cada una d'aquestes tres fases es divideix en diversos subprocesos, com es pot veure a la gràfica del vídeo enllaçat més amunt.

Aquest model, que ja s'ensenya a diferents instituts imaginaris de les pitiuses, pot ser molt útil ara mateix per a nosaltres com a estudiants, sobretot tenint en compte l'eficiència i la motivació requerides per completar amb èxit totes les tasques i treballs que hem de realitzar en aquest màster.

Per exemple i centrant-nos en els treballs grupals, la fase de planificació es molt important perquè els nostres treballs tinguin la coherència i cohesió necessàries. A nivell individual, decidir uns objectius assolibles (per exemple pel que fa a les notes) i mantenir una actitud de confiança en la nostra capacitat per assolir-los ajuden a mantenir la motivació.

Però no només això, hem de ser conscients que en la nostra tasca com a futurs docents hem d'ensenyar els alumnes a aprendre a aprendre, competència bàsica i fonamental per a la formació permanent. Per això, hem d'ensenyar estratègies que els permetin mantenir la concentració i l'interès durant el procés d'execució, alhora que el valoren de manera constructiva. 

També és molt important que els alumnes sàpiguen què s'espera d'ells perquè, d'aquesta manera, puguin dirigir els seus esforços a unes metes específiques i autoavaluarse d'acord amb aquestes expectatives, però també d'acord amb els seus propis objectius.

Finalment i aquí està, en la meva opinió, el component cíclic del model de Zimmerman, cal ensenyar als alumnes a reconèixer aquells aspectes que poden millorar, perquè la propera vegada els incorporin a les seves tasques. No és per res que a la rebuda d'informació destinada a millorar un procés també se li diu feedback, tot i que en aquest cas se'l proporcionen ells i elles mateixes, com a subjectes d'una oració transitiva que són.

Estarà, però, en les nostres mans, com a docents, ensenyar aquest model d'una manera que no converteixi la confecció d'una tasca en una sèrie de passes a seguir, a modus d'instruccions d'IKEA, sinó en una guia amb la qual orientar-se i en la qual recolzar-se. Hem, no ho oblidem, d'ensenyar a aprendre i, de manera ideal, aprendre hauria de ser la recerca d'un tresor per al qual no existeix un mapa definitiu. Molt menys un full d'instruccions.

Ref. Bibliogràfica

Panadero,  E.,  &  Alonso-Tapia,  J.  (2014)
"¿Cómo  autorregulan  nuestros alumnos? Revisión del modelo cíclico de Zimmerman sobre autorregu-lación  del  aprendizaje"
Anales  de  Psi-cología,30(2),450-462.

 

P.S: Per cert, en aquest bloc s'agraeix molt qualsevol mena de feedback respecte dels temes que hi tractem.