WORK IN PROGRESS: EL DOCENT COMPETENT EN EL MÓN DIGITAL

Quan vaig començar a escriure aquest post, el vaig titular "Work in Progress" perquè sabia que no tendria temps d'acabar-lo abans de la data d'entrega original. Em volia curar en salut per si algú accedia a aquest espai i trobava una entrada a mig fer, així que vaig decidir posar un títol que emfatitzés el caràcter inconclús del que hi havia. Ara, que sí que tinc temps per completar aquesta entrada, aquest títol em sembla estranyament adient. A continuació intentaré explicar per què. 

"Work in progress" by damonjah is licensed under CC BY 2.0

En l'article d'Esteve, Castell i Castañeda, "Un modelo holístico de competencia docente para el mundo digital", els autors suggereixen una sèrie de qualitats, actituds i habilitats que haurien de tenir els i les docents en el món digital. Així doncs, segons aquests autors, la figura del docent competent en matèria digital s'ha d'entendre com la d'un professional:

• generador i gestor de pràctiques pedagògiques emergents

• expert en continguts pedagògics digitals

• amb capacitat (augmentada) per aprendre de de la seva pràctica docent

• expert en entorns (enriquits) d'aprenentatge personal i organitzatius

• amb sensibilitat envers l'ús de la tecnologia des de la perspectiva del compromís social

• amb la capacitat d'utilitzar la tecnologia per expandir la relació família-entorn de l'estudiant

Darrere aquestes propostes, formulades, tot s'ha de dir, de manera poc transparent per aquells que no estem avesats a participar en els debats acadèmics de les Ciències de l'educació, hi ha la preocupació dels autors per aconseguir que els i les docents treguin el màxim profit de les oportunitats educatives i de formació professional que brinden, en la seva opinió, les noves tecnologies. 

De fet, per tal de facilitar-ne la comprensió i d'apropar-les a la pràctica quotidiana, a la comissió TIC de l'IES Joan Castelló vàrem intentar traduir aquestes idees en consells pràctics per als i les docents del nostre institut imaginari com podeu veure en la infografia que hi ha sota aquestes línies.

Sigui com sigui i com ja va assenyalar una companya al seu bloc, llegint el text que ens ocupa, hom té la sensació que per ser un docent mitjanament competent en el món digital és necessari convertir-se en un superheroi. Quan, i aquesta ja és la meva opinió, els docents (també com a aprenents) som, en el millor dels casos, un work in progress permanent: intentem, entre altres coses, adaptar-nos a les noves exigències del sistema educatiu, als desafiaments que plantegen els canvis socials, a les noves tendències pedagògiques. Però, sobretot hauríem d'intentar adaptar-nos i respondre a les necessitats dels nostres alumnes, i aspirar a dotar-los de les eines i coneixements necessaris per convertir-se en ciutadans informats i crítics.

L'ideal, en la meva opinió, és no perdre mai de vista que tot el que fem hauria d'anar encaminat a contribuir, com diuen els autors, a la construcció d'una societat un poc més humana i més justa que l'actual. Aquest és el vertader work in progress.

 

Referències bibliogràfiques:

Mon, F. M. E., Quintero, L. J. C., & Segura, J. A. (2018). "Un modelo holístico de competencia docente para el mundo digital." Revista interuniversitaria de formación del profesorado, (91), 105-116.

ESTRATÈGIES D'APRENENTATGE: AUTORREGULACIÓ

La definició que se'ns dona al text de Panadero i Tapia, "¿Cómo autorregulan nuestros alumnos? Revisión del modelo cíclico de Zimmerman sobre autorregulación del aprendizaje", del terme autorregulació és la següent “el control que el sujeto realiza sobre sus pensamientos, acciones, emociones y motivación a través de estrategias personales para alcanzar los objetivos que ha establecido”. 

"Study" by JSmith Photo is licensed under CC BY-ND 2.0

 

Aquesta definició inclou tres conceptes clau control, estratègies i objectius. En relació amb tots tres, l'alumne en el seu procés d'aprenentatge, assumeix un paper actiu, de subjecte en una oració transitiva: planifica, defineix i controla. 

El model cíclic de Zimmerman (a aquest vídeo hi trobareu un esquema molt útil) divideix el procés d'aprenentatge autorregulat en tres fases:

• Fase de planificació

• Fase d'execució

• Fase d'auto-reflexió
  

Al seu torn, cada una d'aquestes tres fases es divideix en diversos subprocesos, com es pot veure a la gràfica del vídeo enllaçat més amunt.

Aquest model, que ja s'ensenya a diferents instituts imaginaris de les pitiuses, pot ser molt útil ara mateix per a nosaltres com a estudiants, sobretot tenint en compte l'eficiència i la motivació requerides per completar amb èxit totes les tasques i treballs que hem de realitzar en aquest màster.

Per exemple i centrant-nos en els treballs grupals, la fase de planificació es molt important perquè els nostres treballs tinguin la coherència i cohesió necessàries. A nivell individual, decidir uns objectius assolibles (per exemple pel que fa a les notes) i mantenir una actitud de confiança en la nostra capacitat per assolir-los ajuden a mantenir la motivació.

Però no només això, hem de ser conscients que en la nostra tasca com a futurs docents hem d'ensenyar els alumnes a aprendre a aprendre, competència bàsica i fonamental per a la formació permanent. Per això, hem d'ensenyar estratègies que els permetin mantenir la concentració i l'interès durant el procés d'execució, alhora que el valoren de manera constructiva. 

També és molt important que els alumnes sàpiguen què s'espera d'ells perquè, d'aquesta manera, puguin dirigir els seus esforços a unes metes específiques i autoavaluarse d'acord amb aquestes expectatives, però també d'acord amb els seus propis objectius.

Finalment i aquí està, en la meva opinió, el component cíclic del model de Zimmerman, cal ensenyar als alumnes a reconèixer aquells aspectes que poden millorar, perquè la propera vegada els incorporin a les seves tasques. No és per res que a la rebuda d'informació destinada a millorar un procés també se li diu feedback, tot i que en aquest cas se'l proporcionen ells i elles mateixes, com a subjectes d'una oració transitiva que són.

Estarà, però, en les nostres mans, com a docents, ensenyar aquest model d'una manera que no converteixi la confecció d'una tasca en una sèrie de passes a seguir, a modus d'instruccions d'IKEA, sinó en una guia amb la qual orientar-se i en la qual recolzar-se. Hem, no ho oblidem, d'ensenyar a aprendre i, de manera ideal, aprendre hauria de ser la recerca d'un tresor per al qual no existeix un mapa definitiu. Molt menys un full d'instruccions.

Ref. Bibliogràfica

Panadero,  E.,  &  Alonso-Tapia,  J.  (2014)
"¿Cómo  autorregulan  nuestros alumnos? Revisión del modelo cíclico de Zimmerman sobre autorregu-lación  del  aprendizaje"
Anales  de  Psi-cología,30(2),450-462.

 

P.S: Per cert, en aquest bloc s'agraeix molt qualsevol mena de feedback respecte dels temes que hi tractem.