SOCIAL MEDIA

Die Zwitscher-Maschine, Paul Klee

Twitter m'agrada. Twitter m'atabala. I no és que un dia m'agradi i l'endemà ja no. Totes dues sensacions, interès i atabalament, tenen lloc alhora. Per cada virtut que se m'ocorre, em ve al cap un defecte. A cada motiu per mantenir el meu compte, se'n contraposa un altre per donar-lo de baixa. Supòs que no som l'únic a qui passa i que per això existeix la possibilitat reactivar un compte encara un temps després d'haver-lo eliminat.

Aquesta màquina de piular, com l'anomena Richard Seymour, que és Twitter ens obre la porta a una mena de taberna virtual a la qual tots hi podem acudir a dir la nostra. Hi ha gent que crida, i molt, sobre política, esport, i qualsevol altra cosa susceptible de convertir-se en polèmica; insults inclosos. I d'altra, que debat de manera constructiva sobre els mateixos temes. Hom pot pensar que l'important és triar els companys de taula adequats. Però ni és tan fàcil ni l'aplicació tan innocent. El propi format dels tweets premia la frase lapidària per damunt de l'argument ben construït. Fer servir els likes com a eina per recomenar continguts, és a dir, no pel seu valor intrínsec, sinó per la seva popularitat, té limitacions, i fins i tot diria que perills. Les emocions s'imposen a la reflexió. I tot i això, he de dir que em sembla una aplicació interessant.

Pel que fa a la meva activitat durant aquests darrers quatre mesos, he seguit 670 comptes, fet 227 tweets i pitjat 2026 la icona de like. No sé com es tradueixen aquestes xifres en valors temporals. De saber-ho, sospit que el resultat m'espantaria, perquè cada un d'aquests instants el podia haver dedicat a una altra cosa, i no estic segur que sigui capaç de recordar ni un 1% dels likes que he fet. En l'economia de l'atenció, l'immediat i l'urgent se sobreposen moltes voltes a l'important.

Quant a continguts relacionats amb l'educació, he de dir que m'ha sorprès veure que, sota tota la remor i la cridòria, hi ha una comunitat força àmplia que dona a conèixer projectes educatius i debat sobre metodologies pedagògiques de manera constructiva. De fet, la gran majoria dels meus tweets han estat relacionats amb aquesta temàtica. A més a més, gràcies a les meves companyes de Màster, he pogut conèixer iniciatives que d'altra manera haguessin passat inadvertides per a mi, sobretot perquè en molts de casos es tractava de projectes educatius relacionats amb especialitats que poc tenen a veure amb la meva, però dels quals de ben segur que podré extraure aprenentatges valuosos per a la meva futura tasca docent. D'altra banda  i atès que les companyes anunciaven les seves publicacions a blogger mitjançant tweets, he pogut estar al dia de les reflexions que feien en aquella altra xarxa social. I potser és aquí on veig la major utilitat de Twitter, això és, com a lloc on conèixer altres continguts: articles, vídeos... Com a punt d'accés.

Ara bé, si hagués de triar on vull passar el meu temps, tenc clar que m'estimaria molt més passar-lo assegut a la taula d'una taverna real conversant sobre interessos compartits amb vosaltres, companyes i companys, que no passiu davant d'una asèptica pantalla veient, entre altres, com es barallen perfectes desconeguts. Per això, esper que mantinguem el contacte i, en el futur, ens trobem a la barra de la vostra elecció. I sí, també podem parlar de les nostres experiències i inquietuds en relació amb l'educació. En realitat, el pretext m'és entre bastant i totalment igual.

Idò això, "nos vemos en los bares!", estimats i estimades.

OPEN EDUCATION

Imatge original aquí

Com es diu a la Declaració de Ciutat del Cap per a l'Educació Oberta: La promesa de Recursos Educatius Oberts, un dels principis bàsics de l'educació oberta és que "cadascú hauria de tenir la llibertat d'usar, adaptar a la mesura de les seves necessitats, millorar i redistribuir recursos educatius sense restriccions", i, d'aquesta manera, tenir la possibilitat de "contribuir a la suma del coneixement humà". D'aquestes dues cites es desprén que l'educació oberta és una pràctica que va molt més enllà que no del simple fet de compartir recursos educatius oberts. Es preten que l'Educació (la majúscula es intencionada) sigui cosa de tots i que no hi hagi barreres que dificultin l'accés i les contribucions a un dels bens comuns més valuosos (si no el més valuós) de la humanitat: el coneixement.

Quant a la meva experiència personal, record molt vivament el moment en què vaig descobrir que algunes de les universitats més prestigioses dels Estats Units posaven a l'abast de qualsevol persona que tingués accés a Internet i a un PC un seguit de cursos de diferents disciplines. Que es pogués accedir a un curs de la Universitat Yale en què es tractava bona part del temari que havia d'estudiar a l'assignatura de Teoria Literària del Grau d'Estudis Anglesos de la UNED em va semblar una cosa gairebé miraculosa. Aquí estava jo, gairebé fracàs escolar en la meva època d'institut, assegut a una cadira a l'altra punta del món "assistint" a les lectures d'una d'aquelles univerisitats que un només sent esmentar a les pel·lícules. És cert que aquest era només un curs de tot el Grau que oferia la universitat i que, si el que es valora avui en dia són les titulacions, el fet d'accedir als materials online no certificava més que les meves ànsies per aprendre. Tot i aixó, em va semblar una gran idea, i de fet hi vaig d'aprendre molt més que no a l'assignatura de la UNED.

Ara, després d'haver llegit, entre altres, l'article de Nascimbeni i Burgos (2016), veig que la meva experiència es va limitar a l'accés a un recurs educatiu obert (d'aquí endavant REA, per les seves sigles en castellà). L'educació oberta fa referència a quelcom molt més ampli, i que involucra molts més elements. En aquest sentit, l'article esmentat més amunt cita quatre àrees d'activitat en què els educadors poden participar en l'apertura educacional: 

• Disseny instruccional obert, en relació amb la planificació de les activitats.
  
• Continguts educatius oberts, quant als recursos que fa servir. REA
  
• Pedagogies obertes que fomenten la creació conjunta de coneixement amb els alumnes.
  
• Pràctiques obertes d'avaluació
  

Els avenços tecnològics que han tingut lloc en les últimes dècades permeten a l'educador col·laborar amb iguals o, fins i tot amb els alumnes, en un intercanvi i enriquiment de tot el procés ensenyament-aprenentatge. Èmfasi en procés. Però es que, a més a més, cal recordar que hi ha estudis (citats en l'article de Nascimbeni i Burgos) que assenyalen que les pràctiques educatives obertes contribueixen a una millora dels resultats obtinguts (Knox, 2013).

En el meu cas, pens que totes les àrees d'activitats assenyalades contribueixen a una educació més inclusiva i accessible, i per això m'agradaria arribar a assolir el nivell 3, de col·laboració oberta, que es descriu en la taula que hi ha sota aquestes línies en totes elles. Per resumir-ho amb un grapat d'adjectius, diria que es tracta de ser un educador dialogant, receptiu, generòs i transparent. En teoria, ningú podria estar en contra d'això.

Ara bé, també som conscient que, en el món real, és possible que no totes les institucions, o fins i tot no totes les companyes de feina, estiguin disposades a participar d'aquesa mena de construcció col·lectiva de recursos i pràctiques educatives, sobretot pel que fa al disseny obert i a la posada a disposició de REAs. Les reserves i els prejudicis són gairebé sempre més difícils de superar que les dificultats tècniques.

En la meva opinió, l'Educació Oberta, igual que el Software Lliure o la Cultura Oberta, són instàncies d'una cultura col·laborativa, de recolzament mutu, que en el cas del coneixement i de l'educació ens permet, parafrasejant una dita atribuïda a diferents pensadors, veure el món drets des de les espatles d'un gegant. A més a més i com és el cas amb el Software Lliure, que tothom tengui accés al codi font garanteix que es puguin proposar millores o, fins i tot, detectar i esmenar possibles errades. De fet, aquesta mena de peer review és una de les bases del treball acadèmic i del mètode científic. Per això, gairebé m'aventuraria a dir que es tracta de ser un bon company... i de mantenir entre tots amb vida al gegant.