L'escola en la societat digital. Alguns interrogants.

Una vegada llegit el text d’Area, en el qual argumenta de manera força convincent que la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació ha d’anar acompanyada d’un canvi en la metodologia pedagògica, com a membre de la comissió TIC de l'IES Joan Castelló, se’m plantegen una sèrie de preguntes que intentaré exposar i per a les quals no tinc encara una resposta definitiva (si és que existeix). D’una banda, em pregunto en clau constructiva què suposen aquests canvis tant per a nosaltres com a futurs docents com per als centres educatius. D’altra banda, em pregunto si aquesta incorporació de les noves tecnologies al món educatiu no pot acabar "desconnectant" encara més els alumnes de la realitat física que els envolta. Anem per parts.

 

"Pupils at Graveney School using Digimap for Schools" by Ministry of Housing, Communities and Local Govt is licensed under CC BY-ND 2.0

 

Quant al paper del professor i, sobretot, a la manera en què s'organitzen els centres educatius, si, com assenyala Area en el seu text, el procés d’aprenentatge ha d’estar organitzat entorn d’«eixos temàtics interdisciplinaris que siguin rellevants social, cultural i científicament» (43:2015), el model organitzatiu per departaments ha de donar pas a una altra manera d’organitzar el funcionament dels centres. En la meva opinió, els equips docents haurien de guanyar protagonisme respecte dels clàssics departaments, ja que només així es podran planificar de manera coordinada els escenaris, i plantejar les activitats, en els quals ha de tenir lloc l’aprenentatge dels alumnes. 

Aquesta metodologia, requereix que el professor mateix tingui una formació que el capaciti per donar sentit pedagògic als entorns digitals. El professor ha de ser competent en matèria digital. A més, atesa la velocitat amb què evoluciona la tecnologia digital, els professors, i sobretot els centres educatius, han d'estar raonablement actualitzats en relació amb les constants evolucions tecnològiques. Tot un desafiament per a un sistema que no es caracteritza per anar sobrat de recursos ni per la seva rapidesa per adaptar-se als canvis.

Pel que fa als alumnes, no estem tots d'acord que ja passen massa temps connectats als seus dispositius mòbils? I les interaccions persona a persona, no pensem tots que aquestes són molt importants en el desenvolupament de la personalitat dels nostres joves? Llavors, no s'haurien d'intentar compensar les mancances derivades d'un excés de "virtualitat"? No caldria abans que res plantejar-se quant de temps al dia han de passar online els nostres alumnes en el centres educatius? Potser també caldria reflexionar sobre quines assignatures s'adapten millor als entorns digitals i quines no tant.

Dit això, propostes com la d’Area em semblen molt necessàries per tal d'abordar dues de les amenaces que més em preocupen en relació amb les noves tecnologies: l’escletxa digital i la manca de competència digital. Pel que fa a la primera, l'objectiu ha de ser evitar que les desigualtats que trobem a la societat es reprodueixin en el món virtual. Pel que fa a la segona, els nostres esforços han d'anar encaminats a dotar els i les alumnes d'eines per ser adults competents en matèria digital en el sentit més ampli d’aquesta expressió (sobretot tenint en compte les implicacions socials i cíviques que això té), la qual cosa significa, entre altres, ser capaç de fer un ús responsable de les noves tecnologies, saber destriar fonts d'informació fiables de les que no ho són... No és poca cosa. I ens hi va molt.